Ahir va fer un any del diagnòstic i el proper 23 de maig celebraré l’aniversari de l’operació. Ha plogut força des d’aleshores, però encara queda una estona de plugim. En qualsevol cas estic contenta de la meva recuperació física i encaro la pròxima fase contagiada pel context electoral, raó per la qual he engegat la campanya d’imatge: Glòria, posa’t guapa!!., emulant la que Barcelona va posar en marxa fa una colla d’anys, quan jo era una mica més jove…

La campanya també té una data d’inici amb la primera visita, la setmana vinent, al cirurgià plàstic que em deixarà “divina de la vida”, de la muerte, passo, la veritat.

M’acompanyarà la metgessa de casa, la meva estimadíssima germana Inma, a qui he contractat perquè em dirigeixi la campanya des del kilòmetre cero, de la mateixa manera que porta un any tenint cura del meu procés.

Glòria, posa’t guapa! També té un programa lúdic i festiu. Tots sabem lo atracatives que ens posem quan estem contentes i ben acompanyades, raó per la qual marxo el mateix 23 a París, si, a París, on es suposa que havia d’anar fa un any quan estava recuperant forces després de l’operació i abans de començar la quimio.

Mai les dates i els números havien adquirit tant de pes en la meva vida, si més no aquest agost començo també un nou septenni fent el Camí de Santiago i l’agost del 2016 celebraré un nou decenni amb un físic imponent i forces més que renovades.

Mentrestant celebro la vida amb totes les seves conseqüències i si se’m posa tossuda ja buscaré la manera d’adreçar-la !!!

Què?, em votes?
Gràcies!
Salut,
G.