Tot gestionat…

Abans en dèiem negociar, avui parlem de gestionar. Potser perquè negociar no implica necessàriament una gestió, calia buscar un mot que reunís pensament i obra. Doncs vet  aquí que el verb gestionar s’hi ajusta força.

Negociar i gestionar sempre han estat termes molt vinculats al món econòmic i també polític, però amb l’acceptació social de la mostra pública dels sentiments, el verb gestionar ha agafat especial embranzida en el terreny personal. Si més no, avui ens posem a gestionar pors, estats d’ànim, malalties  i les relacions amb pares, fills, amics  i companys de viatge.

En aquest entorn, els psicòlegs, coachers i un munt de noves professions que es postulen com a “gestionadors”, ens donen eines per a fer-ho: sessions de teràpia, blogs de referència, lectures i, principalment, meditació. Concepte que, com el de la negociació, també ha evolucionat al llarg dels anys fins a esdevenir l’arxiconegut Mindfulness !!. (qui no ha estat temptat d’inscriure’s a un curs de Mindfulness en els darrers anys o directament s’ha embarcat a l’experiència?).

El cas és que, de sobte, com qui no vol la cosa, et trobes mirant de gestionar emocions que pensaves que ja havies resolt en un passat o que inclús desconeixies. Emocions que apareixen sense avisar, segurament fruit d’una causalitat (tot té una connexió amb el que hem triat o fet en el passat). Emocions que desperten dimonis i que, no només et mostren com les circumstàncies adverses de la vida no t’han fet tot lo forta i madura que creies, sinó que et situen sense embuts davant la teva vulnerabilitat, la qual t’havies encarregat de tapar darrera d’una suposada valentia. Quina manera d’autoenganyar-se, la veritat.

I així arribo al present, en un context diferent i buscant la manera de sortir-me’n sense prendre mal i, és clar, intentant gestionar-ho tot de la millor manera possible. I em pregunto si cal… si cal mesurar  i tenir-ho tot sota control. Em pregunto si no és millor deixar-se anar i treure-li el màxim de profit al que la vida decideixi donar-nos de manera sorprenent.

Em pregunto si no ens hem de donar permís per viure sense censurar-nos, sense grans estratègies, sense patiments pel que podria passar, sense temors pel desconegut i per noves coneixences. En definitiva, permís per viure des de la confiança i lluny de la sobrevalorada gestió.

Que flueixi la màgia de la vida!,  “Let it flow”! …. i no tinguis por.

Salut,

G.