HA DONAT POSITIU:
Projecte Glòria es remunta al passat 12 de maig de l’any 2014, quan se’m comunica telefònicament, tot sortint d’una reunió de treball a Montcada, que el resultat de la biòpsia practicada a un dels nòduls del meu pit dret, ha donat positiu. La notícia, en contra del que pugui semblar, no em provoca cap trasbals. És més, si m’haguessin informat de que tot estava en ordre, quelcom que evidentment no requereix cap trucada telefònica, m’hagués decebut. No és normal que després d’una punció el metge demani biòpsia, per tant havia tingut tot un cap de setmana per imaginar que, malgrat no tenir antecedents familiars, jo podia ser la primera dona de la casa en tenir càncer de mama. Esperem que també la darrera!!!
Que ningú s’espanti quan parlo de decepció, però soc d’aquelles persones que pensa que la malaltia ens la creem i possiblement també curem, nosaltres mateixos, per poder revisar i corregir allò que no volem a la nostra vida. Fa poc en Jordi, my soul mate, em deia que això és el que havia pensat sempre la seva mare, víctima i estupenda supervivent d’un càncer de pulmó per partida doble i crec que també de colon¿?. El cas és que m’hagués decebut no haver tingut l’oportunitat de generar els grans canvis que de cop se m’albiraven davant la possibilitat de patir un càncer. D’acord que potser no feia falta que el senyal fos tan bestial, però poder a persones de caràcter fort i hipotèticament independents, ens calen cops d’alçada per prendre consciència real de que ens hem d’aturar per poder seguir avançant.
Sens dubte, la malaltia és un avís de que hi ha quelcom a la teva vida que pots treballar per millorar.. i això és el que realment em preocupa de tot plegat: sabré treure-li partit a aquesta opció que la vida em brinda? Sabré fer neteja del que m’és tòxic? Sabré desprendrem de relacions negatives que xuclen l’energia i foraden la ment? Sabré dir que no sense sentir-me culpable i donar amor sense por a que em facin mal? Sabré estimar-me? Sabré estimar? Sabré treure la ràbia convertida en rancúnia i que possiblement t’exposa a tumors i malalties varies?
Projecte Glòria vol ser això: un camí cap al coneixement d’un mateix, cap a la recerca del benestar personal i del que vull ser de gran, ara que ja soc gran.
Estimada Glorix!… Me saco el sombrero! te hago la ola! te abrazo!
Me he quedado sin palabras, pero las que me han salido de la boca es para decirte ánimos, força, endavant y… ole tu! porque si, porque te entiendo , comparto lo que dices y además, creo que la vida te pone pruebas para eliminar elementos tóxicos ( y cuántos!) que hay alrededor de uno/a…
Que esta roller-coaster vital tenga para ti la mejor salida , te la mereces.
Eres grande Glorix, lo has sido, y lo sigues siendo.
All the best amiga.
PS: si quieres desconectar,,, siempre va bien una semanita en Florida…( aqui tienes tu casa).
Mil gracias Gabi!!!! Sé que comprendes lo que siento y vivo, porque si algo te caracteriza es tu enorme sensibilidad. Te mando un fuerte abrazo y te busco en Florida! WHY NOT!!!
Ostia !!!perdó per l’expressió , m’has posat la pell de gallina i el cervell a cent .
Gracies
Mireia Salomó
i si somrius ja em donaré més que satisfeta!!!!:)
Ole tu mami testimo moltissim!!!!
Bitxita!!!! jo t’estimo fins la màgia de les fades!!!!
Ole tú, Alexandra!!!. Ole, ole i ole com cuides a la mam i com l’ajudes a tirar endevant cada dia. Ets preciosa per dins i per fora.
Hola Gloria. Sè de tú per la teva germana Inma. Soc amiga i companya de feÏna..açi en La Plana
Eres la canya…………una Romera com diu ella.
Jo tamb’e em llevo el sombrero al llegir les teves paraules. En el treball, sempre em quede admirada cuan veig la fortaleça davant de la malaltïa …………….per tant vull dirte Gloria que a continuar lluïtan i …………..SEMPRE……………ENDAVANT¡¡¡¡¡¡¡¡
Una forta abraçada
Mil gràcies Pilar per l’energia que em transmets i que, sens dubte, m’impulsa cap endavant. La malaltia és per a mi un procés vital compartit i ric en experiències. Això no seria així si darrera no hi hagués també professionals com vosaltres que sou, per damunt de tot, persones sensibles i fortes capaces d’aguantar la mirada del pacient quan les circumstàncies li són adverses. M’encantaria que col·laboressis com tu consideris en els continguts d’aquest blog, sigui a l’apartat de ginecologoa, oncologia..tu mateixa. Petons!!!!
Bon dia Gloria,
Jo diría que el teu blog s’ha d’actualitzar i ha de saber que finalment el que ha passat es que ha sigut doblement POSITIU, en el sentit més positiu de la paraula.
Has renascut convertint uns resultats “positius” en positius de veritat, per que…
· has plantat cara i has superat, en un any i mig i de la millor manera possible, una situació personal que et podía haver fet més vulnerable, i en canvi t’ha enfortit;
· s’et podía haver agriat el carácter (encara més J??) i en canvi ets més alegre i com diu el Jordi s’et veu més feliç;
· podies haver caigut en victimismes, totalment comprensibles, i has fet una demostracio de relativització i has prioritzat el bon humor i l’agraïment per sobre de tot
Felicitats, el més dur ja ho has passat, encara queda un camí per devant, però res com el que has passat!
Roure, pedre, diamant per pulir així et veig, però així ets per fora, per que per dins tens llàgrimes per plorar, feblesa per demostrar, tendresa, amor, carinyo per donar I molt molt agraiment repartit i per seguir compartint, per que res hi ha mes agradable que veure la satisfacció de l’altre al teu costat.
T’estimo germaneta!
Betlem
Llàgrimes d’alegria!