Viure el procés

ABRAÇA’M!

Fa dies que penso en la teva manera d’abraçar-me, tan forta però també tan tendre, tan profunda però també  tan física. Tens una manera d’abraçar que no s’oblida, raó per la qual vaig pensar en tu quan les meves amigues “Les Xandrines” parlaven del poder de l’abraçada per fer front a les seves estrenes o aparicions en escena. El nou 

Llegir més
Viure el procés

VA DE LEUCÒCITS!!

Creieu-me, però no hi ha millor expert en leucòcits que qui hagi passat o estigui passant per un procés oncològic. Ens convertim en grans intèrprets d’hemogrames i ho fem d’una manera profunda, com quan l’home del temps es perd en donar-nos tot tipus de detalls indesxifrables sobre l’estat (anàlisi) de l’atmosfera i, d’aquesta manera, poder fer un pronòstic meteorològic el

Llegir més
Els que m'acompanyen

EL MEU AMIC (2)

Sempre és un plaer dinar amb el meu amic i sempre em quedo amb la sensació de que ens hi podríem haver estat hores xerrant si no fos pels deures laborals i familiars que tenim un i l’altre. És realment difícil trobar algú amb qui connectar, algú capaç d’inspirar-te i  de fer-te riure encara que parlem de qüestions profundes o

Llegir més
Viure el procés

EL SALT

  He hagut de consultar el meu blog per recordar el darrer cop que hi vaig escriure i certament han passat molts mesos, concretament cinc!!! No tinc molt clar perquè he trigat tant en fer-ho, tenint en compte que durant aquest període de silenci narratiu s’han succeït nombrosos esdeveniments pel que fa al meu projecte vital. Vaig marxar de vacances

Llegir més
Viure el procés

OH MY GOD!

Ja fa anys que el més de juny s’ha convertit per a mi en un autèntic calvari. És l’època de l’any amb més activitats i compromisos per metre quadrat i una és sent una mica culpable cada cop que desestima una invitació amb l’excusa de que no pot arribar a tot, i és veritat! Potser la meva condició familiar, on

Llegir més
Viure el procés

PLORAR PER SANAR

El que no he plorat en anys ho ploro ara, qualsevol situació per més o menys intensa o propera que em sigui, desencadena un nus a la meva gola que puja com un tsunami de llàgrimes als ulls. Aleshores intento aguantar fixament la mirada de tal manera que la llàgrima no caigui, mentres busco un pensament neutre que alliberi el

Llegir més