G: Em preguntes sobre la timidesa i jo et dic que tinc un màster sobre el tema, però després em poso a pensar i m’adono que en realitat no sóc tan tímida com em pensava i que vés a saber si el que jo experimento és una suposada timidesa per preservar la meva intimitat. I aquí és quan em començo a qüestionar tot plegat i et demano que em donis un cop de mà per treure’n l’entrellat.

Sempre que m’he descrit com una nena, jove i dona tímida, m’he trobat amb un interlocutor sobtat, com si hagués dit quelcom insòlit. I jo insisteixo que sí, que ho sóc i que en el seu dia vaig decidir estudiar comunicació i fer teatre per, entre altres motius, tractar-me aquest tret de la meva personalitat.

No sé si un s’acaba immunitzant davant d’alguns dels símptomes de la timidesa. En el meu cas reconec que necessito fer un esforç cada cop que haig d’entrar en un lloc ple de gent que no conec, com ara una festa o una trobada social. En canvi sempre estic disposada a fer i desfer el que calgui quan es tracte de fer gestions d’ordre personal o en l’àmbit laboral.

I tu què en penses… Diries que la timidesa es pot segmentar i que un pot ser més o menys tímid en funció del context on es troba?

I encara una altra pregunta: si li haguessis de posar adjectius, quins creus que li quedarien bé a la timidesa? Per mi la timidesa és insegura, prudent i selectiva, però també pot ser mentidera quan la utilitzes com a mur de contenció.

T’escolto…

B: Bé, ja m’hi he posat i t’avanço que per a aquest tema, no em val el mòbil en qualsevol lloc. El cap m’ha anat a 1000 pensant-hi de tant en tant, i he hagut de congelar alguna idea que m’ha aparegut per més endavant. Quan he volgut tancar-ho, m’he hagut d’asseure davant el labtop i concentrar-me per a crear un contingut que em satisfés. Anticipadament et dono les gràcies per aquesta «aventura» compartida; el cap em va a 100 … d’això surt quelcom!

Li posaria els adjectius d’absurda i bloquejadora.

Comparteixo totalment la visió que hi ha una segmentació segons la situació, és a dir que hi una gran dependència del context pel que fa a l’aparició de la timidesa. Jo experimento una gran comoditat donant lliçons tècniques i en canvi no sóc capaç de fer un discurs nadalenc a les mateixes persones. No és absurd això?
No et sembla que per a ser ben precisos, podríem dir que «jo sóc tímid@ en determinades situacions»?, i a continuació, llistar-les……

Les sensacions o vivències que apuntes em són totalment familiars. Si explico que sóc tímid, la gent se sorprèn (jo recordo que em vaig sorprendre que tu ho fossis, però no recordo que en vas pensar que jo ho fos…).

Si no entenc malament, vens a dir que la timidesa ve a ser com una eina de defensa per a protegir-te de «l’exterior». Jo sento que «l’exterior» (sinònim de què és desconegut) és una amenaça que m’inquieta (per exemple, recordo que de petit tenia terror en situacions determinades, complicadíssimes, com podia ser despenjar el telèfon i dir el «digui’m»). Jo tinc una eina de defensa que actua contra el sentiment de timidesa, i és el bloqueig. No fer res. Passar desapercebut.

A mi una de les situacions que més m’incomoda són els balls. Em bloqueja pensar que em veig forçat a ballar i ho passo francament malament. Que fa que pugui remenar el cul amb desembaràs i gaudint, mentre endreço la cuina a soles i amb els auriculars posats, i que no sigui capaç de fer-ho en presència d’altres persones? Bé, per ser més precisos, amb desembaràs només ho puc fer davant de molt poques persones i ha de ser d’una forma espontània preferiblement.

M’expliques que estudiar comunicació i fer teatre havia d’aportar-te eines per a compensar la timidesa. Que em pots dir dels resultats? Creus que ha funcionat? Quan t’he vist en alguna ocasió sembla que ho gaudeixis plenament, per exemple ballant.

Si arribem a la conclusió que plantant cara a la situació, familiaritzar-nos amb ella, acostumar-nos-hi i acabar per viure-la amb comoditat, no n’hi hauria prou amb identificar totes les situacions que ens generen el sentiment, i desenvolupar un pla d’acció perquè s’esvaeixi la sensació de desconegut que en tenim, per mitjà de familiaritzar-nos-hi? El llistat és finit. Sure.

PD: i a més a més es pot fer en un excel, i això és “mano de santo” per a un enginyer!

G: Ei! M’he rigut per dins imaginant-te remanant el cul a la cuina seguint el ritme de la música! Jajajaja

Curiós lo del telèfon!!! He observat que el gènere masculí no es sent còmode reservant taula per sopar o preguntant com es va a algun lloc quan estàs perdut a la carretera.

Benvolgut enginyer enginyós!!! Deixa’m que et digui que el teu Excel serà del tot i incomplet si no ets capaç d’incloure no només les situacions en què senties timidesa sinó que pensaves i senties en aquell moment. No crec que es pugui controlar la timidesa, és molt mutable i modelable… no perdis el temps. Identificant-la i viu-la!

B: El que pensava i sentia en aquell moment. Identificar-la, i viure-la.

G: Cal identificar per viure?

B: Pots ampliar això?

G: Tinc la sensació que necessites identificar-ho tot, ordenar-ho en un calaix o en un Excel per poder actuar de manera ‘raonable’, no impulsiva. I jo et pregunto si és necessari el Excel per actuar. Si cal saber per fer…

Els psicòlegs diuen que les decisions més importants són les que es prenen sense pensar, sense madurar-ho… surten directament del subconscient. Mai he entès que entenen exactament per decisions importants, però.

La tàctica de quedar-se parat i intentar passar desapercebut quan apareix la timidesa, jo també ho he fet, però aleshores em pregunten si em passa quelcom

B: De fet no és una tàctica. És quelcom que em passa, i llavors em pregunten si em passa quelcom…

M’agrada el que dius, només ironitzava sobre l’excel …..Crec que faig moltíssim cas a la meva intuició.

De fet, al principi no tenia clar perquè contactava amb tu, però la intuició em deia que ho fes.

G: Gràcies senyora intuïció per deixar-me conèixer en Bernat

No sé si estudiar comunicació i teatre han estat eines per superar la timidesa, perquè desconec que hagués passat en cas de no haver-ho estudiat. Però és que ara, al 53 anys, no sé exactament si el que patia era timidesa o si era introspecció. Entesa com a gaudir de la soledat i d’estar amb un mateix.

B: Aquesta és bona, com que no he experimentat no haver fet teatre, no sé si m’ha anat bé fer-ne….

Però et sents a gust fent la pallassa o ballant, oi? (Perdó per les preguntes retòriques)

Then, malament segur que no ha anat! Digo yo!

Segur que amb gent coneguda tens timidesa? Depèn de la quantitat de gent? De quines siguin les persones?

Jo crec que experimento quelcom axí. Uns pocs membres de la família ok, quan ens juntem la totalitat, comença la incomodotat ……

G: Ara mateix amb tanta reflexió ja no sé que és timidesa i que no ho és. Avui anant en tren em preguntava quina necessitat tinc de preservar la meva intimitat amb una suposada timidesa. Serà per què no vull que em coneguin? Per no ser qüestionada o analitzada! Per què no m’agrado? I després torno a pensar que això és inseguretat i que la inseguretat és timidesa, ergo jo soc tímida i la suposada timidesa no deixa de ser timidesa. Bufff! Tinc el cap que treu fum. Em donen ganes de canviar de tema però d’altra banda no vull deixar-lo penjat.. el tema, I mean. També soc conscient que em costen els diàlegs escrits. Perdu el fil i li treu immediatesa. No sé com ho veus..

B: és una mica de judici,….. sorri per avançat, en el teu últim missatge de la timidesa, on dius que si i que no alhora de tot i de res, t’he vist desinspirada …., i m’ha sorprés

G Doncs jo precisament aquí no em veig així. Sinó que arribo a una conclusió i és que la timidesa no es pot definir, només sentir.

B: ara sí, ara ho he entés, comparteixo.

Se m’acudeixen diverses possibilitats a tall del teu missatge:

1) Abandonem intentona de treball conjunt i ho fas tu sola

2) Abandonem treball conjunt i per la teva banda també (segueixo empanedit d’haver proposat un tema important per a mi sense haver pensat en tu)

3) Seguim donant voltes sense esma

4) Seguim donant voltes amb esma

5) No en parlem més i quedem per fer escrit comú en directe (quin repte!)

6) Cadascú posa en comú uns paràgrafs i els juntem per fer quelcom mastegable (no sé jo aquesta)

7) M’envíes una nota de veu dient “Whisky”

8) Qualsevol que puguis pensar tu

G:

1/ sola no

2/ no et penedeixis, no faig res que no vulgui

3/sense esma no vull fer res i tu tampoc, i know

4/ per escrit no ho tinc clar

5/ si quedem que sigui per debatre-ho, no per escriure

B: ajà, es com si fos un certificat notarial, no? tampoc cal ….

no seràs tímida tu?

G: Jajajaja sento que si

6/ podem quedar amb els paràgrafs cosits

B: sounds good

G: 7/ “whisky” (*)

8/ crec que val la pena posar en comú el que hem pensat i escrit. Veure’s amb una proposta de text, comentar-lo i tancar-lo.

B: em sembla perfecte!

G: Durant la conversa d’ahir, després d’haver deixat reposar uns dies el debat sobre la timidesa, vam tornar a arribar a una de les primeres conclusions sobre la qüestió: experimentem timidesa en funció dels condicionants de cada moment (Bernat dixit), entenent com aquests des de la relació que hi ha amb les persones que ens envolten, fins al tema que es tracti, l’estat d’ànim… Però el curiós de tot plegat és que vam recuperar el fil del nostre debat quan estàvem parlant del coneixement d’un mateix i no pas de la timidesa. Jo et deia que no em coneixia i tu em volies demostrar que en essència sí que em coneixia, però que la meva manera de ser no era estàtica sinó que es modelava en funció dels condicionants que apuntava més amunt, però que això ja era part de mi, de la meva manera de ser. Bé, no ho vas dir amb aquestes paraules però això és el que em va semblar entendre. Però avui el cap em torna a portar al que jo anomenava «suposada timidesa», aquella que practiques per evitar mostrar-te tal com ets i les pors més profundes. Les que tenen a veure amb ferides del passat mal resoltes, ruptures viscudes, complexes i defectes que en la pròpia soledat no semblen tenir conseqüències. I aquí és on vull arribar: per poder definir que és per a mi la timidesa ha calgut pensar en qui sóc, com sóc i, en definitiva, coneixem’m una mica més. No saps com t’agraeixo que m’hagis conduït fins aquí… Avui he fet un pas més cap a mi des de tu

B: Les condicions de vida dels últims mesos, la casualitat o potser la connexió, ens va portar a fer una introspecció, que ens va permetre descobrir que compartíem no només l’interès per aquesta activitat, sinó que també compartíem la timidesa com un tret important de la nostra personalitat.

Tractant d’esbrinar les claus que ens condicionen amb llargues converses dedicades, sembla que una dona té una visió sobre la timidesa, diferent de la que pot tenir un home. Tanmateix sembla que un home la té diferent de la d’un altre home i una dona respecte a una altra dona. És a dir, que cadascú té una particular forma de sentir la timidesa, però que en qualsevol cas, per a tots i totes genera una incòmoda sensació d’inseguretat.

Un minúscul canvi en l’entorn ens condiciona la nostra resposta, i canviem dràsticament la nostra forma de fer i de sentir. Mentre hi ha qui incrementa el nombre de paraules pronunciades per minut cosa que porta a la superació de barreres i socialització, altres poden respondre amb un bloqueig total, cosa que té l’efecte contrari.

Sigui com sigui, totes dues sentim que arrosseguem aquest tret de la personalitat, i anem desenvolupant estratègies per afrontar les situacions variables amb la màxima comoditat i que ens permetin mostrar-nos lliurement tal com som.

…

…

Es troben una amiga i un amic, tímid tots dos, per a fer una copa de vi i senten vergonya.

 Bernat Calpe & Glòria Romera

(*) referència a un text del llibre “Contra el vent del nord” de Daniel Glattauer.