Després de Lorca Escric acompanyada de la delicadesa de la teva guitarra i del brogit del vent que precedeix a la poesia de Lorca embolcallada per la teva veu.Ahir vaig tornar a casa en silenci, remoguda, amb una pressió al cor que m’acompanyava des del mateix moment en que vares apagar la darrera flama, el darrer sospir d’en Federico. No
Llegir més
T’agradava la música francesa i també el champagne. Feies un Foi digne d’un Cordon Bleu i el formatge amb un bon vi negre era un dels teus aperitius més preuats. Qualsevol que llegeixi aquestes ratlles, pensarà que el meu pare era francès. Res més lluny de la realitat, ell era un home que estimava la seva terra però que sabia
Llegir mésEscarabat, escarabat endevina qui t’ha tocat! El fenomen de l’amic invisible s’està sortint de mare! El que va començar com un joc entre amics propers o familiars, s’ha multiplicat desmesuradament. Hi ha qui participa en tres grups alhora: la família, els companys del Cau, els del grup de lectura.... El súmmum de tot ha estat, però, trobar-me un aparador del
Llegir més
VA DE CANÇONS “Antes que ver el sol prefiero escuchar tu voz”… diu la cançó. I jo m’adono que fa temps, molt de temps, que no em surten lletres d’aquest sentir. I segueix dient ... “cuándo viviré, cuándo vas a cerrar tus ojos por mi”… suposo que per fer un petó, no fos cas que parli d’un traspàs!! Ets “frigi”,
Llegir més
A voltes la vida s’escapa. Tan fa el que hagis fet o desfet. No importa si t’has cuidat més o menys. Tampoc puntua el coneixement d’idiomes o com han estat les teves relacions. Simplement s’escapa, s’esmuny entre els dits de dues mans que es busquen. Diu adéu sense donar temps a un fins després. Quan la vida decideix fer drecera,
Llegir més
G: Em preguntes sobre la timidesa i jo et dic que tinc un màster sobre el tema, però després em poso a pensar i m'adono que en realitat no sóc tan tímida com em pensava i que vés a saber si el que jo experimento és una suposada timidesa per preservar la meva intimitat. I aquí és quan em començo
Llegir més
Per primer cop, tres anys després del final de la quimio, un dels marcadors tumorals que identifica les analítiques de seguiment, no ha sortit bé. El CA 19.9 ha doblat la xifra de tres mesos abans. Es tracte d’un indicador d’hipotètics desajustos a la zona dels ovaris i estómac, raó per la qual he hagut d’avançar la revisió anual amb
Llegir més
Ens varem conèixer gràcies als teus ulls Picasso i avui, quasi bé un any més tard, m’has regalat una foto seva, una foto que et vas trobar davant de casa, en un container, una foto que et va fer pensar en mi i que ja té espai assignat. És, talment, com si amb aquesta troballa i ofrena, és tanqués el
Llegir més
Rosa tiene un péndulo que maneja todo el día. Se podría decir que es una extensión de su cuerpo, desde que a los 7 años se dio cuenta del poder de dicho objeto como método de adivinación. Entonces utilizaba la llave de una antigua masía catalana, suspendida de un hilo de tallo vegetal. Rosa utiliza el péndulo para dar respuesta
Llegir més
A veure si quedem!, cóm va tot?, alguna novetat?... hi ha frases de tràmit que em provoquen rebuig i mala llet perquè veus com s’escupen a l’aire sense cap interès real en obtenir una resposta o emoció, ni tan sols consciència d’haver-les pronunciat. Són, això, un tràmit, una entrada, un acomiadament, una interjecció, un no sé que dir-li que tinc
Llegir més