T’agradava la música francesa i també el champagne. Feies un Foi digne d’un Cordon Bleu i el formatge amb un bon vi negre era un dels teus aperitius més preuats. Qualsevol que llegeixi aquestes ratlles, pensarà que el meu pare era francès. Res més lluny de la realitat, ell era un home que estimava la seva terra però que sabia apreciar les bondats i productes d’altres indrets.

No sé si conscient o inconscientment però aquest dies només demano al meu amic Spoty que em regali les oïdes amb balades franceses i al voltant de les dues ja estic untant mi cuit sobre un mini biscot. Ok, aparco el francès, va.

Em reconec amb tu amb altres gestos, com ara mirant els números de la loteria que avui s’han cantat. Un any més la sort ha passat de llarg. No ens ha tocat res, deies, però hem cobert despeses, afegies. Prou bé, pensava jo. No paro de repetir-me que la loteria em va tocar des del mateix dia del meu naixement. Ho he tingut tot i més.

S’acosten dies tristos i alegres per igual. Tristos perquè serà el primer Nadal sense tu i alegres perquè tenim una família preciosa amb  la mare com a nou pal de paller i la Laia que ha aterrat aquest mes d’octubre per donar-li corda als nostres cors.

Aviat farà un any que vaig ser el teu amic invisible i aquest any ves per on, sense voler-ho, seràs tu qui es farà incorpori. Naturalment, et sentim entre nosaltres i plorem la teva absència cadascú como pot. Els dols són molt personals i tenen tempus molt diferents. A mi em vens així com un singlot descontrolat que no et dona temps de parar. Aleshores se m’ennueguen els ulls i se’m fa un nus a la gola. Encara no em crec que no et pugui tornar a abraçar o parlar. L’altra dia buscava la teva veu pels missatges intercanviats per whatsaap però sortosament tu no sabies com funcionava aquest opció i m’has estalviat un mar de llàgrimes.

A casa estem tots bé, la mare et sent prop seu i es sent misteriosament acompanyada, ja saps que és una mica bruixeta. Reconec que això m’agrada, em fa sentir serena i li dona un altre gust a la tristesa que ens provoca la teva absència.

Celebrarem les festes tots junts i cantarem i ballarem el que faci falta. Ho farem per agrair la vida, agrair tenir-nos uns als altres i brindarem novament amb Champagne i en Toni s’estrenarà amb el teu Foi. La mare llegirà la carta del tió i en Pol el farà cagar per tots. Ho farem com tu voldries que fos i, si, et tindrem present i t’estimarem encara més.

Pare, queda’t tranquil, estem bé.

Sant Cugat del Vallès, 22 de desembre 2023.