Ens varem conèixer gràcies als teus ulls Picasso i avui, quasi bé un any més tard, m’has regalat una foto seva, una foto que et vas trobar davant de casa, en un container, una foto que et va fer pensar en mi i que ja té espai assignat.
És, talment, com si amb aquesta troballa i ofrena, és tanqués el cercle de la nostra relació o, talment, com si fos un senyal de que potser no… qui sap. En realitat, no fa falta buscar-li explicacions, tot és més senzill que això. Vas entrebancar-te amb un Picasso i els vas recollir per a mi. C’est tout.
En qualsevol cas, tot plegat ha servit per animar-me a escriure la nostra petita i gran història. Feia temps que ho volia fer, però mai fins ara s’havia presentat la inspiració.
Les nostres vides es van creuar en circumstàncies totalment adverses, ni tu ni jo estàvem preparats per deixar créixer el que sentíem, perquè encara vivíem en el nostre passat i des d’aquell estat del ser els nous sentiments no tenien cabuda i ens desbordaven, fins provocar un inevitable naufragi.
El marc amb la foto de Picasso, també podria representar les restes d’aquella tempesta, on després de lluitar contra onades, trons i sentiments confrontats, arriba el sol, la llum i la generositat d’un mar compassiu i còmplice dels que un dia van pensar que es podrien estimar.No tinc remei, m’encanta interpretar-ho tot…
La imatge que m’has regalat em permet agrair-te, avui, des de la serenor i la perspectiva que el temps acostuma a donar, tot el que vas despertar en mi durant dos mesos intermitents i intensos. De fet, ara que hi penso, tanta intensitat era impossible de ser sostinguda més enllà…
Vas obrir-me el cor i les seves expressions més íntimes en forma de plors, riures i esperances recuperades. De sobte és trencava el mur que a voltes ens imposem per no tornar a patir, no tornar a sentir, i s’albirava la possibilitat de tornar a viure des del cor, l´única manera que realment compte i té sentit. Lo contrari és el més semblant a la mort en vida. Lo contrari és resignació i desesperança.
I avui ens hem tornat a veure i jo he sentit la necessitat d’escriure aquestes ratlles per recordar que un dia varem compartir molt i que, fent balanç de pros i contres, guanyen els agraïments.
Així que, benvolgut Carlos Picasso, Gràcies Gràcies Gràcies!.
Salut!
G.
