Avui m’he ensabonat el cabell i tu diràs…què be!!! I jo diré, bé, no, genial!!!!  perquè, creu-me, la mida si que importa J  ni que sigui per poder tenyir les quatre canes que toquen enfosquir sense córrer el risc de pintar també la closca. Encara em falta un centímetre per fer aquest pas, però, mentrestant, aquest matí he fruit amb l’escuma que ha despertat el xampú oblidat durant vuit mesos al racó de la dutxa.

Són aquests petites novetats les que m’animen quan, de sobte, dones un pas enrere amb mal de cap i d’articulacions. Diuen que els efectes de la quimio triguen mig any en desaparèixer i, ara, es suma el cansament de la ràdio, però estic contenta.

Si la màquina de ràdio no es torna a espatllar,  hauré acabat la tercera fase del tractament el dos de març, just abans de que esclati la meva estimada primavera. Serà aleshores quan deixaré anar els meus rinxols a l’aire i els vestiré amb els colors i la flaire de les flors del camp. Serà aleshores quan també sortiré a trotar pels camins de Can Borrell, celebrant el meu retrobament amb el running amb una dutxa posterior d’aigua calenta i una gustosa ensabonada de cabell acompanyada, aquest cop, d’un bon suavitzant! J Oh yeah!!!!

Salut,

G.