EL QUE ENS DIU LA MEVA GERMANA INMA (LA PRIMO)

Sempre que m´ha tocat donar la mala notícia a una pacient de que té un càncer he intentar ser lo més «humana», carinyosa, sensible i professional possible i sempre he donat gràcies perquè no tenia a ningun a la família amb aquest problema.

Però, la estadística és la estadística i amb tanta dóna a la família finalment ens ha tocat!

Que vaig sentir quan la Glòria em va trucar i em va dir que estava pendent d’una biòpsia perquè s´havia notat un gangli axilar?

TERROR!!

Vaig intentar ser objectiva. Em vaig preguntar «què els hi dic a les meves pacients?»

«és un dels càncers més freqüents, més estudiats….hi ha protocols per saber com actuar i aconseguir una màxima supervivència…»

Vaig intentar enganyar-me pensant que encara no teníem el diagnòstic, tot i saber que no hi havia escapatòria…

Però , com a germana gran que soc i única galena de la família, vaig començar a dirigir la situació i….. em va ser molt FÀCIL, perquè em vaig trobar amb una persona forta, decidida, amb ganes de superar la fatalitat i que fins ara, i aquesta n’és la proba, ha estat un exemple per a tots.

Ara, quan dono «la notícia» a les meves pacients, incloc la meva experiència personal, els hi parlo de la meva germana, de la meva família (pares,germans,cunyats,fills,nebots…), de lo necessària que és la família per tirar endavant. És un complement de la quimio, un augment de leucocits,un relaxant per ajudar a dormir, un mocador per eixugar les llàgrimes de dolor i d’alegria…un TOT

Els hi demano que siguin fortes,com està sent la meva germana!!!

Un plaer

Inma (la primo)