Avui l’Anna m’ha dit que t’han intervingut, que t’han fet doble mastectomia i que és bastant probable que hagis de seguir un tractament complert, és a dir: quimio, ràdio, hormonoteràpia…

També m’ha dit que tens tres nenes precioses i que la malaltia t’ha arribat sense un company de vida que et pugui fer costat.

A mi també em va atrapar el càncer en una situació semblant i vull que sàpigues que no només no estàs sola, sinó que estàs davant d’un moment màgic, ple d’oportunitats i d’amor en essència.

Si algú em preguntés com se’n surt d’aquest entrebanc li diria que, sens dubte, les amistats i, especialment les amistats del mateix gènere, són la millor teràpia de sanació.

Justament, avui llegia en el  blog d’un diari un escrit que feia referència al poder dels sopars d’amigues, on es sumen les energies i on tot esdevé possible. Aleshores, he pensat en tu, en tu i en la nostra amiga Anna i he sentit la necessitat d’escriure´t i de poder compartir amb tu el que ha estat la meva experiència.

Maria, vull dir-te que hauràs d’aprendre a deixar-te ajudar sense sentir-te culpable, a plorar  sense amagar-te, a donar gràcies als efectes de la quimio –perquè la química també cura i la tens al teu abast–, a mirar-te al mirall sense complexos i acariciar-te les cicatrius que et recorden que estàs més viva que mai; a mostrar feblesa davant filles, amics i família, como a fonaments del teu coratge i de la teva lluita; a riure’t del teu cap de buda i a jugar amb els colors de mocadors, gorres i perruques. Però, sobretot, hauràs de convocar a casa sopars d’amics i amigues i veure, amb una immensa alegria, com es foten el vi, com els hi puja al cap i com tu, única persona sòbria, gaudeixes d’aquell instant com a espectadora d’un dels millors capítols de la teva vida.

Creu-me, Maria, serà un any fantàstic!

Això si, les emocions seran una autèntica muntanya russa, però que és sinó la vida, quan la vols viure?

Petonets i una fortíssima abraçada,  amiga de la meva amiga!

Salut,

G.