Si no vols que et creixin els ullals i les cames es cobreixin d’un pelatge gris i gras, canvia de dia, passa pantalla, salta cap endavant, arrisca gaudint d’oportunitats que tu mateix pots crear i, sobretot, no caiguis en l’opció còmode i victimista de que no hi ha res a fer.
Sovint ens queixem del nostre entorn, de les relacions tòxiques que no gestionem, de la motxilla d’un passat que ens empresona i de les culpes que no ens permeten encarar la nostra vida amb garanties de felicitat.
Cada dia el mateix, cada dia un dia més y no un dia nou.
S’ha acabat el bròquil i s’han acabat els laments. Posem-hi fil a l’agulla i deixem de sortir del cau sense preveure experiències diferents que ens facin sentir millor amb nosaltres mateixos i, naturalment, amb els altres i l’entorn que ens acompanya.
La marmota ens recorda que hi ha hàbits que repetim no només cada dia, sinó cada estació i cada any. Hàbits que cal arrancar d’arrel per poder viure en un present de futur i no de passat.
Jo ja fa setmanes que treballo pel canvi, el meu canvi, l´únic que depèn exclusivament de mi i del que me’n puc fer responsable. No està sent gens fàcil, és complicat donar-li l’esquena a la comoditat de deixar-se portar per conductes memoritzades que posen en marxa el nostre pilot automàtic.
De fet, es podria dir que és el primer cop que vull canviar sense que hagi hagut de tocar fons o de viure circumstàncies emocionalment adverses, com fa 8 anys amb el divorci o fa prop de quatre anys amb el càncer.
En ambdues ocasions vaig iniciar un procés de canvi que es va quedar a la superfície, talment com una operació de maquillatge per fer-me creure que estava fent quelcom per surar. I, efectivament, hi va haver moviments i també resultats, però van durar poc en el temps, van ser efímers, possiblement perquè vaig voler córrer en la recerca del benestar i, tot, absolutament tot, té el seu tempus i el seu moment.
Diuen que a la tercera va la vençuda i aquí estic de nou, repassant conductes, revivint sentiments, mirant d’entrar a la meva ment conscient des d’on alliberar els programes que m’han tingut captiva, per donar entrada a noves i millors emocions i vivències.
Per què això sigui possible, en Joe Dispenza ens anima a actuar i a sentir com si el canvi ja estigués en procés, així que no tinc més que agrair la resposta i la generositat amb que l’univers m’ha premiat, posant al meu abast eines per ser una mica més lliure i feliç, a més de poder compartir aquest nou estat del ser amb qui estimo i m’estima. What else!!!
Salut,
G.
