Creieu-me, però no hi ha millor expert en leucòcits que qui hagi passat o estigui passant per un procés oncològic. Ens convertim en grans intèrprets d’hemogrames i ho fem d’una manera profunda, com quan l’home del temps es perd en donar-nos tot tipus de detalls indesxifrables sobre l’estat (anàlisi) de l’atmosfera i, d’aquesta manera, poder fer un pronòstic meteorològic el més fidedigne possible.

Els hemogrames tenen tantes lectures com tu li vulguis donar i les seves isòbares són els cinc tipus de leucocits que ens informen sobre la “força” i la “direcció” del nostre cos talment com si parléssim del vent que empeny les nostres vides. Tots nosaltres patim baixes i altes pressions i també més d’una turbulència, però la capacitat de saber fer un pronòstic vital o climàtic, ens dóna segones oportunitats o maneres de combatre el pedram.

Com explica molt bé la meva estimada germana i doctora, els leucos son cèl·lules de defensa ( me’ls imagino com els peons d’un joc d’escacs)  i n’hi ha de cinc tipus. Segons la infecció que pugui haver, augmenten uns o altres. Els peons els produeix la mèdul·la, igual que els hematies i les plaquetes.

Doncs bé, un cop fet aquest preàmbul, que no vol més que compartir amb vosaltres els coneixements adquirits amb tanta navegació, us diré que fa menys d’una setmana vaig tenir un petit ensurt, del que ja m’he recuperat gràcies com sempre a l’amor dels que m’acompanyen.

El dentista m’havia demanat una analítica per poder fer una extracció amb garanties i vet aquí que els meus peons havien caigut a terra sense motius aparents que poguessin explicar aquesta davallada. Calia aturar-se a estudiar amb deteniment quin tipus de leucòcits s’havien retirat en combat. El eosinòfils alts i els neutròfils baixos semblaven haver-se redistribuït per fer front a un episodi al·lèrgic, però els hematies i les plaquetes (cavalls i alfils) seguien en peu tots cofois, així que tot indicava un bon funcionament de la mèdul·la. Bones notícies. Vaja, que estic per sucar-hi pa!!

De moment haurem d’esperar a treure el queixal per no donar-li cap alternativa a una possible infecció, però jo estic immensament agraïda per la sort que tenim els que la vida ens ha donat l’opció de llegir hemogrames i a fer front comú amb els que també és dediquen a comptar leucòcits, no fos cas que ens despistem i ens en fotin algún pel camí!

A casa tinc “competència” amb el pare. Ell també és un lector d’hemogrames i l’altra dia estudiàvem qui tenia més o menys peons i de quin tipus. Cap dels dos volia guanyar la partida i ens varem quedar en un saludable empat, mentre el germà hipocondríac ens mirava de reüll des del sofà i amb el rostre pàl·lid i els braços creuats, semblava voler recordar quan tenia visita amb el metge.

Aquest escrit és un recull dels meus pensaments després d’haver viscut en només uns mesos, el cas de dos dones que han estat engolides per un tsunami sense temps per treure el cap i respirar, sense temps per entendre un hemograma. Dones que fa poc t’animaven a beure te verd perquè és antioxidant i a riure molt per allargar la vida.

Aquestes ratlles són, un cop més, l’expressió del meu agraïment per l’oportunitat que se m’ha ofert de poder pilotar la nau de la meva vida i viure el present com un autèntic regal de l’univers, encara que sigui comptant leucòcits, un darrera l’altra.

Gràcies, gràcies, gràcies.

Salut!

G.