TOT SÓN BONES NOTÍCIES!!!
Han passat moltes coses des del darrer cop que vaig escriure en aquest blog. És increïble el munt de vivències que dia a dia l’univers ens regala i que inclús ens poden passar pel davant de manera inadvertida simplement perquè no hem estat prou conscients. Va ser precisament per evitar aquestes “fuites de vida” que fa unes setmanes vaig comprar-me una llibreta per poder anotar en temps real, fets més o menys remarcables que es van succeint en el meu camí. De vegades no es tracta tant de situacions concretes sinó de pensaments que et sorprenen just quan creues un carrer o quan recordes el somni de la darrera nit. És curiós, però fa moltes llunes que somio amb argument, és a dir, que puc arribar a explicar el que succeeix de manera força entenedora, quelcom que no sol ser habitual, la veritat. Hauré d’endinsar-me al món de Freud a veure si en trec alguna informació rellevant de tanta matèria subconscient. Ves a saber si se’m revela quelcom fantàstic que em permeti prendre decisions. Ai les decisions! quina por i quin mandra ens fan ,eh?
Torno a reprendre el fil, que em disperso…
El cas és que aquesta llibreta és una magnífica eina per poder estar ara mateix recordant amb vosaltres el que han estat aquestes setmanes i, més concretament, com s’està desenvolupant el meu tractament. Tant de bo que el que expliqui pugui ajudar o prevenir a qui malauradament, o perquè no dir-ho “sortosament”, es pugui trobar davant d’un càncer de mama. Desconec si la meva experiència pot ser d’utilitat per altres tipus de càncer.
Això va que bufa!, ja fa un embaràs des de que tot va començar, certament han estat nou mesos intensos en tots els sentits. To be short, podria descriure-ho com físicament durs i mentalment forts. No sé si la força surt de la supervivència o si ve de sèrie, però segur que es pot treballar. En el meu cas diria que s’han fusionat ambdues circumstàncies.
Crec recordar que l’última entrada al blog jo ja comentava que estava fent ràdio després d’haver complert un llarg cicle de sessions de quimioteràpia, doncs bé, ja he acabat amb 25 dies seguits de radioteràpia abrasiva yuhuuuuu!!! Beneeixo a la misteriosa i intel·ligentíssima Madame Curie per l’aportació que ens va fer amb els seus treballs d’investigació al voltant de la radioactivitat, però això no treu que ara mateix també exclami perquè alguna altra ment brillant trobi la manera de curar sense deixar-te literalment la pell. Soc addicta al Aloe Vera i aquí si que no sé a qui haig de donar les gràcies. No em sona cap Madame Vera, que no sigui l’actriu espanyola més lliberal, sensual i internacional de la transició. Segur que ella també té planta d’aloe ni que sigui en un racó del seu jardí J. Jo quan tingui la meva caseta blanca, no hi faltarà aquest arbust al costat de la tanca de fusta verda i de les aromàtiques roses blanques! De moment l’Arantxa m’ha tallat les dos fulles més llargues de la planta miraculosa que vesteix el seu balcó ecològic i madrileny. Quatre cops al dia m’aplico el suc pur d’aquestes fulles i sento com és rebaixa la cremor i tibantor de la pell del pit i escot, ara mateix un volcà de lava vermella que s’expandeix fins sota el braç i que em recorda que estic en tractament. D’alguna cosa m’havia de queixar, no?, sinó qualsevol que em llegeixi pensarà que soc un frau de malalta jajajaj. Veieu com no cal espantar-se ni espantar?. També és veritat que jo, personalment, tinc una gran habilitat per esborrar de la meva memòria allò que no m’interessa o que m’ha fet mal. Certament, soc una experta en aquesta “matière”.
Doncs, si, ja s’ha acabat la radio i ara es preveu que en sis setmanes la meva pell es regeneri i llueixi com mai! Tot el que el nostre cos renova, ho fa amb una força brutal. D’això en donen fe les meves selles ja poblades, unes pestanyes llargues i denses i el meu estimat i molsut cabell que ja em permet deixar aparcada la motxilla (mai he sabut dir-li perruca).
Més bones notícies…. Després d’una setmana de tacs, analítiques, gamagrafia òsea i llargs dies d’espera per presentar els resultats a la doctora, es confirma que l’amistat i la família definitivament curen!!! Tal com ho sentiu, estic de PM !!! Primer ITV complert passat amb bona nota! Enhorabona per la part que us toca, que és molta! I aquí em podria estendre en deu mil agraïments, però soc tan immensament afortunada que em mancarien folis per escriure noms i cognoms. De totes manares aquest ha estat per a mi l’any de l’amistat. Desconeixia el tresor que tenia i la bellesa tan gran dels homes i dones que m’estan acompanyant en el procés. Ells ja saben qui són i no necessiten alimentar el seu Ego amb mencions ni medalles.
La setmana vinent comença la quarta fase: la hormonoteràpia. Cinc anys amb una pastilla diària d’hormones que s’encarregaran d’aturar definitivament l’activitat dels meus ovaris i conseqüentment, vindran més sufocacions, irritabilitat i algun altre trastorn que m’encarregaré de compensar amb exercici, sopars d’amics, balls de matinada i amor, molt d’amor!!!
I parlant d’amor soc feliç en veure que el pare s’està recuperant bé d’una pulmonia que la medicació que pren s’havia encarregat de camuflar, que la mare ha passat també amb nota “l’efecte” grip que li provoca la mateixa vacuna i que en Joan i l’Alexandra poden fer vida normal i practicar esport igualment amb normalitat, després d’haver detectat que en Joan té un insuficiència a la vàlvula tricúspide que li provoca un “soplo”al cor. Suposo que quan un nen emmagatzema tant d’amor, per algun lloc ha de sortir,no?:). Per acabar, el meu cunyat Jordi és recupera bé de l’accident de bicicleta que va fer-lo entrar dos cops al quiròfan. Per tant, segueixen sent tot són bones notícies J
I aquí estic jo, a l’antesala de la meva nova vida, contenta de poder-vos fer cinc cèntims de tot plegat i molt agraïda de sentir-vos tan a prop!
Love U all!
Gràcies, gràcies, gràcies i molta salut!
G.
