Els múltiples de 7

Em sento una mica ridícula escrivint al meu blog sobre el procés que estic vivint i com l’estic “pilotant”, quan fora l’actualitat és rabiosa i fa mal. Penso que parlar d’un mateix, encara que sigui per compartir experiències que poden ser d’utilitat, amaga cert egoisme i petites dosis de vanitat. Dit això, avui no parlaré ni de mi, ni de tu,  ni tan sols de l’actualitat, avui parlaré dels septennis. Eng? Si, si, dels septennis, de les set onades, dels múltiples de 7, de la regeneració de l’organisme i de la mare que et va parir!!

Doncs, si, resulta que segons l’antroposofia ( el seu fundador Rudolf Steiner, va utilitzar el concepte per proposar una investigació del món espiritual fundada en l’experiència científica i espiritual), la vida es divideix en períodes de 7 anys i en cadascun d’ells el centre d’atenció recau sobre el cos, l’esperit o l’ànima. Si no us importa, parlaré dels septennis que van dels 42 als 49 i dels 49 als 56 anys, d’aquest manera crec que incloc a la gran majoria d’amics i amigues i compartir-ho em fa sentir millor i menys egoista (em sap greu, pensava que me’n podia estar).

Aquest dos septennis més amunt senyalats, corresponen a l’etapa del despertar espiritual, el cos ha començat a envellir i ens sentim més abocats a replantejar-nos qüestions que transcendeixen l’aspecte purament físic. La reflexió pren força i la gratitud, el perdó i l’amor al proïsme, també tenen més sentit.

Deixem doncs enrere el raciocini i la consciència que buscàvem en els septennis anteriors per aprofundir en el camí de l’espiritualitat, convertint-nos en el nostre propis mestres i adquirint disciplina. Qui no faci els deures durant aquests dos septennis, possiblement comenci el novè amb una crisi severa, perquè la síntesi de tot el viscut no li agradarà  i, conseqüentment, no tindrà res per compartir o donar .

Busquem doncs la manera de treure-li partit a cada múltiple de set, abracem les oportunitats de cada etapa, transformem els malsons en somnis regeneradors i siguem conscients de que, finalment, els cicles de la vida no hauran estat plens si no som capaços de reconèixer les noves possibilitats que, segons en Rudolf Steiner , es probable que apareguin a l’inici de cada període i que provoquin un replantejament de la nostra situació vital.

En definitiva, aprenguem a liderar la nostra vida, connectem-nos a tots els nivells, modifiquem el que alenteix els nostres somnis o amenaça la nostra salut i siguem una  mica més feliços!!

I tu em preguntaràs: com??? Doncs amb coratge i amor!!!

Som-hi!

Salut,

G.