Ahir, darrer dia de l’any, va coincidir amb visita a l’oncòloga per saber com ha reaccionat el meu tumor a la quimio i us puc dir que acomiado el 2014 amb un somriure d’orella a orella. Tot i que de quatre marcadors tumorals, dos han sortit una micona alts, sembla que no ens hem de preocupar donat que l’analítica es va fer en ple refredat d’una servidora. Així doncs segueixen sent tot bones notícies i començo el 2015 amb la confiança de que serà excepcional en tots els sentits. No vull dir amb això que el 2014 no ho hagi estat, ans al contrari, no només ha estat excepcionalment atípic sinó que m’ha donat llenya, llum i calor per seguir avivant el foc que s’ha encès dins meu en aquest passat immediat. Em sento forta i capaç d’assolir objectius i èxits. Percebo que per fi m’animaré a posar em marxa aquells desitjos massa temps arraconats a la caixa dels interrogants , i que ho faré de manera paral·lela a la segona fase de recuperació. No problem. Com més coses a fer tenim més fem i ,a l’inrevés, com menys feina, menys fem. Naturalment soc conscient de que el procés no s’ha acabat, que queda bastant i que inclús és crònic, però quan et despertes sense boira, després de mesos navegant entre núvols baixos, penses que res és impossible i que tot depèn, once again, d’un mateix.

Per aquest 2015 treballaré de valent per poder seguir gaudint de l’amor i el suport incondicional dels meus, recuperar el meu físic i aprendre tant com pugui escoltant als demés i observant als meus referents. Tot plegat servirà també per donar-li la mà a aquesta desorientada salut.

Visca la vida! Gràcies 2014 i benvingut 2015!

M’acompanyes? Som-hi!!!

Salut,

Glòria