Es ben cert que ningú sap com reaccionarà davant d’una adversitat fins que realment s’hi troba. En el meu cas ho vaig fer de manera molt racional, talment com si hem trobes davant d’un projecte per a un nou client. Calia establir un cronograma d’actuació, definir estratègia i eines per dur-la a terme. I m’hi vaig posar d’immediat. Tenia escassament 11 dies abans de l’operació per realitzar mil probes mediques, buscar un equip multidisciplinari de metge, homeòpata, nutricionista, fisioterapeuta, ordenar els papers, revisar assegurances i  fer testament. És veritat que no pensava traspassar però era novament una oportunitat perfecte per saber que tenia, i que no tenia i qui volia que ho administrés en cas de que les coses es poguessin torçar. Un pla B, vaja. Penso que  aquest acte va ser un gest de responsabilitat vers els meus fills, no només d’efectes materials sinó naturalment emocionals. Qui volia que s’encarregués d’en Joan i l’Alexandra si el seu tutor legal no hi fos, on voldria que visquessin? Qui ho havia de dir!!!, tants temes a resoldre d’un dia per l’altre!!